Més erotisme...

Hi ha una cosa que batejaria així com la "triologia de l'erotisme literari-cinematogràfic per exel.lència", i que és la unió de tres factors que tenen el seu punt d'unió en la base que suposa la novel.la Les enfants terribles (1929), de l'escriptor francès Jean Cocteau. Les arestes del triangle equilàter són: 1) L'adaptació cinematogràfica de la novel.la de Cocteau, basada en el guió que el mateix es va encarregar de preparar per al cinema, Les enfants terribles (1950).


2) Després seguiria el film Bande-à-part (1964), de Jean-Luc Godard, de la qual he parlat en aquest mateix blog fa uns dies ( http://enanodelaspuertas.blogspot.com/2009/09/lestetica-dactuar-en-temps-morts.html ). Cal afegir una data que no vaig esmentar en l'anterior article, i és que la peli de Godard és una adaptació de la novel.la Fool's Gold, de Dolores Hitchens.


3) Acabaríem amb Soñadores (2003), de Bernardo Bertolucci, peli que és sovint comparada amb l'anterior de Godard, també esmentada en l'enllaç citat anteriorment.


El que tenen en comú aquestes tres obres són el trio -sí, sí, un trio, un menage à trois-. En Cocteau, a Elisabet i Pau, germans, s'hi interposa Gerard, que festeja Elisabet; al film de Godard, Odile és la noia que neda entre dos riveres que són dos companys de classe; i finalment, en la peli de Bertolucci, tornem a trobar dos germans, Isabelle i Theo, que conviden -via directa! Anteriorment només s'havia tractat el trio com un fet accidental- a Mathew, un estudiant nord-americà, a passar uns dies al burgès pis de París...


Res més, que tinguin una grata vetllada de cinema ben aviat!