Què li feia pensar en l'insomni com una capa que cobria tota la humanitat,
casa seva, la dels veïns, tot el barri, tota la ciutat... fins que es perdia de vista.
Sortint al terrat, no ho veia;
in-somni
(dins del somni)
on nedava. Sota l'aigua
no arribaven els sorolls dels motors, els crits ni els rajos X.
Des de l'exterior, un mantell de caps cots avançaven,
anaven cap a la feina, amb vestits, maletes i mòbils.
No se sentien els crits.
Dins del seu cap tot eren sorolls, xiulets estridents.
Si miràvem els prestatges tocant els
llibres,
un a un, o per rengleres, podíem veure un grill. La materialització del so.
Un grill obert per la meitat,
encara viu, palpitant, i grillant insistentment.
La ferida
que dóna testimoni de l'esdeveniment:
passat, present i futur concentrats en un còctel
instantani.
Se'l va empassar i va desaparèixer camí de l'estómac.
S'evaporà o desapareixé.
(No ho sap)
El grill no és visible des de les profunditats marines
sense nom
ni ubicació clara
on neda.
Però la multitud no és oblidada, es mou més amunt de la superfície.
No hay comentarios:
Publicar un comentario