Direcció

I altra vegada, la obsessió per la noia que surt a passejar el gos, vestida pulcrament, pentinada també pulcra i despreocupadament en un anar per casa amb la tranquil.litat de tenir poques coses a fer però la corretja del gos (les regnes de la vida), cap carta a la bústia, el cafè sortint per la cafetera, el primer cigar després del primer cafè. Sense preocupacions. Només passejar el gos. Única direcció: el pipi-can. Qui va dir que no tenim direcció. La noia passa de llarg i jo me la miro un instant abans de seguir endavant. Vaig cap al bus, o cap a casa o estic buscant quelcom que se m'esborra ràpidament de la ment mentre veig la noia del gos, la vella encorbada, dos nois xerrant, imatges fugaces. I jo. M'he oblidat de cap on anava.