IV

Cau. Busca el D.N.I. pel terra. Una fiblada a l'interior. Veu la seva fotografia al revers de la seva cartera. Busca el D.N.I. entre la moqueta de vasos de plàstic i burilles de cigar amb determinació. El cap li dóna voltes dins la sala de la discoteca, que es va buidant progressivament, la parella que no parava de petonejar-se es dirigeix cap a la sortida. Busca el Gus. Se n'ha anat. Potser ha anat cap al guarda-roba. Si corre l'atraparà. Però si no va de pressa, si es queda aquí, si es queda quieta, si s'estanca, ell... L'esperaria, ell? Creu que ha begut molt. Els dos han begut molt. Sent sorolls dins del seu cap. La plataforma negra enganxosa plena de burilles i plàstic, la carretera per on anaven amb la moto aquesta tarda... El Gus intentava anar-se girant de tant en tant per veure-la mentre parlava, i ella estava pendent dels peus, de no treure'ls massa cap a fora, perquè el Gus duia una guitarra a davant a la moto, venien d'un assaig, i ella volia sentir-se segura, sí, això, col.locava els peus bé i s'agafava fort perquè volia senir-se segura, la llibertat que volia atrapar sempre, sinó queia en un precipici de cacofonia fisiològica on no sentia les extremitats, el contacte amb el seu cos de jaqueta de cuir negra. Trobarà el D.N.I. entre la misèria de les cinc de la matinada i aniràn cap a casa, o ell se n'anirà cap a casa i passaràn moltes hores entre rutines vàries i el Gus després passarà a buscar-la alguna nit per anar a fer una volta. Però si no troba el D.N.I. i perd el seu rastre... El Gus. No veu el Gus a la cua del guarda-roba.