Removent entre els arxius de la memòria, l'altre dia vaig tornar a l'assaig de Roland Barthes La chambre claire (La cámara lúcida, 1989). D'aquest assaig, a part de destacar el concepte de punctum ["El punctum de una foto es ese azar que en ella me despunta (pero que también me lastima, me punza)."], voldria aturar-me en la reflexió sobre la fotografia pornográfica, i en la distinció que fa l'autor entre porno/eròtica.La fotografia eròtica, per Barthes és l'art de la fotografía del nu. Així, l'eròtica es distingeix de la pornogràfica perquè no mostra el sexe, de manera que aquest no és el tema de la foto ni pretén ser-ho suggerint-lo.
La foto erótica, por el contrario (ésta es su condición propia), no hace del sexo un objeto central; puede perfectamente no mosrarlo; arrastra al espectador fuera de su marco, y es así como animo la foto y ella me anima a mí. El punctum es entonces una especie de sutil más-allá-del-campo, como si la imagen lanzase el deseo más allá de lo que ella misma muestra: no tan sólo hacia "el resto" de la desnudez, ni hacia el fantasma de una práctica, sino hacia la excelencia absoluta de un ser, alma y cuerpo mezclados.
BARTHES, La cámara lúcida, Paidós, 1989. p. 74
Amb tan sols una part del cos es pot transmetre erotisme, cosa que no sol passar amb les fotografies de la Playboy, que busquen el missatge directe, la sensació més visceral, la pornografia. L'eròtica, en canvi, suggereix. La imatge eròtica es dirigeix a la vegada a la ment i a la sensibilitat. La fotografia que duu per títol Muchacho del brazo extendido de Robert Mapplethorpe que Barthes tria per il.lustrar el concepte, té moltes interpretacions. La boca entreoberta del jove mirada separadament de la resta del seu tros de cos que es veu en la foto, parla de diversió, espontaneïtat; mentre que si ens dirigim a la mà entreoberta, passivitat, calma, entrega, són el que ens diu.
Quina és la veritat sobre la fotografia de Mappelthorpe? Aquesta és la pregunta que la separa de qualsevol foto pornogràfica (el porno ens parla clar, sense ambigüitats). I, segurament, el mateix plantejament separa qualsevol pràctica fotogràfica de l'art pròpiament dit.
2 comentarios:
Bravo Marta.
Caldria explicar, alguna vegada, la pornografia i l'erotisme independentment, sense mirar a l'altre pel retrovisor.
A l'espera del pròxim calendari Pirelli, que aquest any serà sonat :P
Mirar pel retrovisor mola i és fàcil, tens raó. Aniré investigant sobre Mapplethorpe buscant noves cossificacions de l'erotisme (que no sobre la Playboy, no ho crec, jeje :P).
Publicar un comentario