I el gos? Ningú s'ha parat a pensar en el gos. El gos amb les seves potetetes saludant-li les cames, les seves orelles, la llengua, boges. Els seus ulls la miren penetrantment i recorda l'amor que sentia estant a prop d'ell. Prova de cridar-lo per dintre, Gus, però no li respòn res. El seu cos s'ha limitat a desenvolupar les funcions digestives i de repòs, moviment, repòs, moviment, repòs. És millor així, pensa, així no la molesten pedres en la profunditat. Li van dir que les profunditats seguirien sent càpsules. Ara ja no la molesten. Rocamadour i la seva mirada negra, com els espais entre estrella i estrella, un negre calmant, chill out, més lliure que els espais en blanc, concentrat, pur, negre. Sosté un os de goma a l'alçada del seu cap. Madour salta i a la segona l'agafa triomfalment, i se l'emporta cap al sofà. El seu territori. Seu al sofà, i rellisca amb la vora, derrapa, ella riu, Rocamadour la mira amb el cap mig inclinat. De sobte, amb cosa de dos o tres segons, aixeca les orelles, s'aixeca del sofà i va corrents travessant tot el passadís fins a l'altra punta del pis. El crida. Madour! Va pensar que era millor dir-li Madour si volia escurçar-li el nom, perquè Roca tenia connotacions massa dures per un ésser tan àgil i circense. Madour! Però ha sentit que un dels seus companys de pis feia alguna cosa a la cuina o al lavabo, estàn movent mobles. Madour!
Comença a veure llums oberts a les finestres del cel obert.
No hay comentarios:
Publicar un comentario