Poca gent s'atreveix a parlar del facebook als blogs... i això deu ser perquè és un tema espinós; tots en fan ús i sempre és difícil criticar-se el melic. Jo, usuaria del facebook, faig una crida a tots els usuaris a la reflexió. Profunda. Amén.
Què ens està passant? Que el món és una pantalla amb moltes entrades de facebook? Amb infinites subpantalles (subpantalla tele, subpantalla mòbil, subpantalla google) que neden en l'oceà de la miscel.lània? La miscel.lània pot tenir gust de gelat, però cap subpantalla podrà substituir el cel obert amb una finestra entreoberta, o la gent que passa sota el balcó, o els blogs -finestres entreobertes de la xarxa-. Què està passant, que busquem només finestres obertes de bat a bat?
La del cel obert és l'erotisme del voyeur; l'altra, la pornografia de la societat occidental contemporània. Però, com sempre que fem comparacions, els elements de la comparació entren en una espècie de còctel. Bé. El voyeur del cel obert se la pela mentre mira la veïna. Volem ser com ell?
2 comentarios:
Ostia Marta, un text mol dur per ser tant curt.
Voyeur? possiblement. El tema és perquè som voyeurs.
Sempre he defensat que xafardejar és tan noble com treure's un doctorat. Aprendre només és l'instint especificiament humà per sobreviure. És normal que hom vulgui saber què està passant al seu voltant per tenir millors eines socials. La perversió d'això és creure que saber sobre la profunditat de la fe en el gran Colló és més i millor que enterar-se dels ligues de la de la 3a fila.
Et ventiles el fenomen facebook amb és "la pornografia de la societat occidental". Toma ya. Explicate!!!
ens veiem aviat
Crec que en el text no he fet la separació espiritualisme (que tu en dius "saber sobre la profunditat de la fe en la fe en el gran Colló") i safareig. La dicotomia del text rau en la separació voyeur delicat del cel obert/voyeur bestia que se la pela. Sento la confusió. Potser no he estat prou clara. Però no volia separar pas els voyeurs de la resta de mortals. Tots som voyeurs.
Publicar un comentario