Murs

Un augment de les preguntes sense resposta. Un agument de les preguntes sense resposta que se m'acumulen a la part superior de la maleta plena de roba i utensilis artefactes extensions del meu cos mentre intento tancar-la, tasca inútil. M'assec damunt de la maleta. Inútil. Massa catàlegs i fulletons informatius de la ciutat, propaganda. Densitat materialitzada del mite. Penso a no fer més experiments amb la maleta i m'assec, m'estiro, em llenço literalment al sofà. Deixo que els murs se succeeixin en la pel.lícula que passa pels meus costats, conduint cega per una carretera recta sense final. Intento agafar-ne un, copçar-lo amb la mirada. Passa de llarg. No s'atura això. No s'atura.

De sobte recordo un mur ple de sabates que recorda també a l'afició a penjar-les del cablejat elèctric als barris externs a l'eixample amb una certa personalitat com el Raval o Gràcia. És un reixat d'uns tres per quatre metres d'altura enganxat a un mur de pedra de totxanes estretes al pur estil retro. Els graffities que té també són retro.



Un mur decorat pot ser la solució al martiri de les preguntes sense resposta. En aquest mur, situat a una placeta del barri de Gracia de Barcelona, hi penja un cartell que posa "Descalzo", en homenatge a l'estat en què van quedar els que van oferir les seves sabates al mur, com el mur dels laments per no trobar bones sabates i tenir-ne tres o quatre parells inutilitzats des de fa anys. Segueixo al sofà. Per la carretera de la meva ment passen ara sabates desparellades, camino descalça per l'asfalt i em cremo perquè no sóc Sòcrates ni Catwoman. Intento elevar-me, en la fase del son que sembla que caic però no caic i m'espanto, faig un bot. He aconseguit elevar-me una mica, ja no es nota l'esfalt i passa una mica d'aire per la planta dels peus.

És en aquest estat eteri que passejo muntada sobre una retroactiva bicicleta del Bicing, el carrer tot d'una es torna de color taronja com si m'haguéssin induit dins d'una fotografia en sèpia. Els peus, les rodes, suren. El color taronja és el resultat del sol filtrat per una lona taronja que tapa una bastida de les obres que estàn fent al carrer Aribau. No he pogut fer-ne cap fotografia perquè he passat ràpid i estava dins d'un núvol taronja, però ho intentaré un altre dia.

Mur de les sabates oblidades i bastida són espais buits on aturar-se.
M'entrebanco amb els cordons de les sabates i caic. Els murs que passen de llarg. Sense color, sense forma.
Buscaré espais buits.