
Nota: penjo l'última cançó de l'etèri, volàtil i inacabable procés de construcció musical. Tindria sò però no em va el micro:
T'aixeques un dia de dol
no saps perquè tot és dissenyat a un model
que tenyeix l'atmosfera d'un tel de grisor
Una bandera al jardí et deixà entrar
no traspassis el llindar del color
la porta oberta; no vares pensar
"has oblidat el nom de cada vent"
Àcid és clar
No al vent suau
Àcid és llet
La nostra carta de presentació
Vuit vents batallen enllà a l'horitzó
la dèbil línia de separació:
homes i màquines sense timó
Set nans dispersos et van acollir
la terra humida no deia res més
van convidar-te a fer un cafè
deixant enrere una llarga estació
Tu eres gris
Sense color
Àcid la llet
La llet dels ignorants
2 comentarios:
...Merci per els comentaris. Se dice això? (Em temo que parlant català soc com el Kiko Veneno... jajaja)
...Un abrazo...
;-)
Se dice eso. Pero la segunda frase es "Es diu això?". (Me veo ahora en un programa de esos cutres de la tele para inmigrantes y catalanes infieles... jaja)
De nada, de nada.
P.D.Suerte que se acabó lo de Charlie con Agustín Fernández Mallo. No hubiera descansado en paz ni una noche sin ponerme al día de su historia ahora que me tengo que ir de viaje...
Publicar un comentario