Fenòmen biblioteca

La gent va a les biblioteques com qui va al súper. Conec una espiritualista que es porta un gerro amb flors per donar al seu metre quadrat l'ambient que donaria a casa seva. Així, tal com al supermercat posen música i aire acondicionat, les biblioteques s'aclimaten al gust del client. Però hi ha una notable diferència entre els súpers i les biblioteques, i és que en els primers no et deixen triar la música que vols escoltar i, sovint, quan arribes a la caixa, te n'adones que la cançó que està sonant és Juanes i de sobte t'agafen presses per pagar i marxar com més aviat millor. És per això que diuen que el jovent va "a salto de mata"? No ho saps.
Hi ha biblioteques i biblioteques, com hi ha súpers i súpers. Cada biblioteca és un món. A les biblioteques unversitatàries i a les biblioteques altament culturitzades com la Jaume Fuster, sona un fil músical "indie" a la sortida, perquè la gent -joves gafapastes, adolescents que han passat la tarda entre missatget del mòbil i exercicis de matemàtiques, gent gran que es desperta de la butaca bruscament amb les ulleres caigudes, altres que es queden adormits, i algun o altre "sense sostre"- se'n vagi satisfeta, amb la consciència d'estar abandonant un lloc que, malgrat tot, val la pena d'ocupar durant unes hores del dia. No importen les inesperades intervencions de l'altaveu anunciant amb una veu doblesurround per totes les instal.lacions: "els informem que avui, a dos-quarts de set, l'escriptor Joan Margarit parlarà del seu últim llibre de poesia a l'Auditori". Perquè sí, hi ha auditori i, sí, també és una sala de concerts! Un dia van anunciar un concert d'un grup que m'agrada molt. És casualitat? O el món s'ha posat d'acord per sintonitzar la música de la teva vida? També hi ha sala d'exposicions, i sala de revistes, i sala de lectura infantil, i ascensors que parlen, i bar, i parc infantil amb "pipí-can", i butaques i, i...
I jo no sé perquè, però cada vegada hi ha més gent a les biblioteques. I no és que la gent sigui més llesta, o que hi hagi més universitaris (ara volen augmentar el nombre de FP i que disminueixin els universitaris; hi ha massa llicenciats, i per això la privatització i l'augment dels màsters escura-butxaques). No. Més del cinquanta per cent dels usuaris de la biblioteca no són universitaris, ni FP. Hi ha els "sense sostre", gent del carrer que vénen a buscar refugi els dies d'hivern. Però no són aquests tota la resta del percentatge. El tant per cent restant són població que es mouen al llindar: treballadors, aturats la majoria, pares i mares i fills respectius, famílies senceres, que van a passar el cap de setmana. Com qui va a la platja. Es tracta d'ocupar un espai. I no pot ser un espai qualsevol -menys un espai del carrer! I no pel fred que hi fa, ja que ara som al mes de juny-: ha de ser un espai declarat patrimoni comú de la humanitat.